… en el carrer fosc, negre, llarg i silenciós.
T’escolto per damunt les llambordes peculiars d’un indret característic.
T’escolto en un barri sense bombetes que il·luminin el camí. Ells o el vent les han trencades.
Aquí em pots donar la mà.
Hi ha ombres.
No tinguis por, ells no volen problemes.
Dona’m la mà.
T’escolto… en el carrer fosc.
I sempre aquesta seguretat infinita.
T’escolto!