De fa temps segueixo els plans ambientals de CaixaBank per aprendre com ho fan, i ara encara amb més atenció perquè estan desplegant un pla Carbon Neutral. Com que m’interessa personal i professionalment -tot i que no m’agrada parlar aquí de la feina crec que hem arribat a un punt d’emergència que ho justifica- prenc apunts i els vaig compartint.
No volia entrar en la gestió ambiental, les ISO 14001 i EMAS, perquè són temes antics que totes les empreses i administració tenen ja integrat (ha ha ha) sinó centrar-me en les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH), però vet aquí que llegint aquest document de La Caixa te n’adones que si no saps quant paper, quants quilòmetres, quantes recàrregues d’aire condicionat o quanta aigua fas servir, no podràs calcular-les. Altrament dit, si no vas fer els deures d’auditoria ambiental en el seu dia, ara et costarà molt anar més enllà de la part fàcil del consum d’energia directa. A tall d’exemple les emissions vinculades a residus no perillosos:
Trobem també publicat per l’entitat financera el quadre de comandament de la gestió ambiental i energètica amb iniciatives, objectius, indicadors associats, punt de partida i els resultats pels tres anys de planificació. Hi ha altres iniciatives, però aquestes tres semblen ser les estratègiques: carbon neutral, eficiència ambiental i certificacions, i cadena de valor.
La primera iniciativa defineix dos objectius, mantenir-se carbon neutral i que el 100% d’energia contractada sigui renovable. El segon objectiu l’assolim ja les universitats des de fa un any, tot i que al meu parer caldria substituir energia renovable per electricitat renovable. El primer objectiu, ni de bon tros. Abans d’arribar a la neutralitat en carboni (que inclou compensació per totes les emissions que no sabem o podem reduir encara) hem de saber on som especialment amb la tercera iniciativa, la cadena de valor. I aquí falla d’arrel el sistema universitari i crec que tota l’administració. La Llei de Canvi climàtic ens demanarà en 3 anys això que apareix a la imatge i penso -afirmo, de fet- que no estem gens preparats:
Siguem optimistes. Podríem començar a fer-ho, fa més de 15 anys que a la UPC fem actuacions en economia circular, biodiversitat, eficiència energètica… i diria que som un referent en gestió sostenible a les universitats. A més, disposem d’unes bones guies de com fer el càlcul (no com fer la transició, malauradament) publicades per l’Oficina del Canvi Climàtic, i normes ISO (50.001 sobre energia i 14064 sobre emissions GEI) que ens donen pistes. A més som expertes en gestió i anàlisi de dades perquè la qualitat universitària en docència sí que la mesurem. En definitiva, sabem també tot el que hem de fer per poder-nos certificar, però no tenim recursos per digitalitzar tot el procés, ara com ara només tenim dades automàtiques dels consums d’energia i aigua amb què ja ens vam avançar fa uns quants anys.
Hi haurà pròrroga en el desplegament de la llei? Quedaran les universitats al marge? O potser es dedicarà una petita part de les taxes de CO2 que tan anuncien aquests dies en aquests processos de mesura i digitalització? El repte és apassionant, el negoci associat, també i hi ha qui ja comença a trucar a la porta. Tanmateix, fora bo que les universitats ho veiessin i tractessin com una oportunitat per convertir-se en referents de gestió pública en transició energètica -integrant la docència, la recerca i el treball col·laboratiu de tota la comunitat- i que no subcontractessin aquesta tasca a una consultora per sortir del pas. Veurem.
Blog de Pere Losantos 
Un comentari