En el discurs de Bush sobre l’estat de la Nació, després de referir-se a alguns problemes interns, assegurar que propiciaria un gran estalvi de gasolina i mostrar-se preocupat pels problemes derivats del canvi climàtic (com es veu que els demòcrates ara tenen majoria al Congrés i al Senat!),va intentar guanyar-se el suport d’ambdós grups al seu pla per a augmentar en 21.500 soldats els efectius a L’Iraq.
El president, que a mesura que passen els dies, veu que està atrapat en una mena de teranyina diabòlica que ell mateix ha ordit, ha afirmat que aquesta estratègia comporta “la millor possibilitat d’èxit” i que les conseqüències d’una derrota en el país àrab serien “greus i enormes”. Ha afirmat que si les tropes nord-americanes es retiren de Bagdad abans que la ciutat estigui segura, “el Govern iraquià seria asservit pels extremistes”. El resultat comportaria una batalla “èpica” –diu- entre els extremistes xiïtes, amb suport de l’Iran, i els sunnites, a qui faria costat la xarxa terrorista Al Qaeda, que podria dur a un conflicte en tota la regió.
El problema és que Bush probablement té raó en aquesta anàlisi, perquè l’acció a l’Iraq va ser tan irresponsable, tan forassenyada, que els efectes positius que ha produït (bàsicament l’enderroc del règim autàrquic de Saddam Hussein), han provocat un dalt a baix del qual ara és molt difícil sortir-se’n sense deixar el país abocat a la catàstrofe.
Davant aquesta perspectiva, el president ha apel·lat a la unitat i ha demanat temps als legisladors per al seu nou pla. “No importa com vostès van votar [quan el Congrés va aprovar la invasió de L’Iraq], vostès –ha dit, apel·lant al patriotisme- no van votar pel fracàs. El nostre país segueix una nova estratègia a L’Iraq i els demano que li donin una oportunitat per funcionar”, ha assegurat Bush.
Val a dir que el dia abans d’aquest discurs, el número dos d’Al Qaeda, l’egipci Ayman al Zawahiri, ha difós un vídeo en el qual es burla del nou pla per a l’Iraq del president dels Estats Units, al qual repta perquè enviï al país àrab tot el seu Exèrcit.
No hi ha dubte que l’Iraq ha esdevingut una trampa mortal, i els centenars de morts que setmanalment es produeixen no sembla que pugui disminuir ni per l’acció del govern d’Al-Maliqui, ni tampoc per les tropes nord-americanes destacades al país.
El càncer té una guarició molt difícil.
Josep Maria Quintana 