Berlín, juliol de 1879. Pocs mesos després que l’inventor Werner von Siemens fes una demostració de la primera locomotora elèctrica, naixia Agathe Luise Sara Lasch en el si d’una família de comerciants jueus. El canceller Otto von Bismark dirigia l’Alemanya unificada i l’emperador William I n’era el primer cap d’estat.
Agathe Lasch es formà com a mestra i treballà donant classes en diverses escoles, però els seus objectius anaven més enllà i després d’aprovar l’Abitur l’any 1907 (examen d’accés a la universitat) es traslladà a la ciutat de Heidelberg (Ducat de Baden), ja que les universitats prussianes encara no acceptaven dones com a estudiants, però no us penseu que a Heidelberg acceptaven dones des de feia molt, de fet només feia set anys que una dona, Georgine Sexauer, s’havia pogut matricular per primer cop en aquesta universitat.
Dos anys després, Agathe Lasch obtenia el grau de doctora en filologia germànica, la seva gran passió, però malgrat el seu desig d’esdevenir professora a la universitat, novament es topava amb les lleis que impedien que una dona arribés en aquest càrrec a les universitats alemanyes.
No obstant això, les circumstàncies feren que la directora de la universitat femenina de Bryn Mawr (Pennsylvania, EUA) M. Carey Thomas es creués en el camí d’Agathe Lasch en una estada d’aquesta a la ciutat d’Hamburg. Així descrivia la directora les seves impressions:
“La doctora Agathe Lasch va venir a Hamburg i em va satisfer tant l’entrevista que vam mantenir que li vaig oferir la posició de professora associada de filologia, la qual va acceptar. És una persona esplèndidament qualificada, ha estudiat Sànscrit amb [el professor] Osthof, sap nòrdic, antic saxó, tots els dialectes germànics, ha estudiat francès antic, sap llegir italià, danès, suec, etc. I em sembla una persona molt remarcable […]”
Paral·lelament a la seva activitat docent a la universitat nord-americana, Agathe Lasch seguí investigant i redactant estudis sobre filologia germànica com per exemple la finalització de la gramàtica del mitjà baix alemany (publicada el 1914), una llengua germànica occidental descendent del vell saxó i origen del baix alemany modern. Aquesta llengua fou parlada des del segle XII fins al XVI i jugà un paper rellevant com a llengua vehicular durant la Lliga Hanseàtica. El primer codi de lleis medieval alemany (Sachsenspiegel) va ser escrit en aquesta llengua.
L’any 1914 fou l’inici de la Primera Guerra Mundial, un fet que també marcà la trajectòria i destí d’Agathe, ja que el clima antialemany que es respirava als EUA (tot i que a ella personalment no la van afectar), la seva lleialtat cap a Alemanya mateix i el perill dels viatges transatlàntics durant la guerra, precipitaren la seva tornada dos anys després, coincidint amb l’entrada del país nord-americà al conflicte bèl·lic.
El fet que molts dels professors associats haguessin hagut d’allistar-se, deixava diverses posicions lliures a l’institut colonial d’Hamburg, una de les quals encaixava perfectament amb el perfil de Lasch: investigació i ensenyança del baix alemany. Així, després de sis anys a l’estranger podia seguir exercint la seva professió en una institució alemanya tot i que, també cal dir-ho, en una situació de menys prestigi, ja que la Bryn Mawr era poc o gens coneguda dins els cercles acadèmics alemanys.
En tot cas, durant el període a l’institut colonial, Agathe Lasch es dedicà entre altres coses a la concepció d’un diccionari per al baix alemany (variat d’Hamburg), projecte que encara avui en dia ocupa a diverses investigadores. Una mica com Pompeu Fabra, respectant les distàncies, Lasch s’ocupà de què el diccionari seguís la lexicografia moderna, i de què els significats de les paraules tinguessin en compte tant l’aspecte històric, regional, social com el funcional. Per tal d’aconseguir-ho, escrigué cartes a les associacions de comerciants i als petits artesans, observà les dones mentre s’ocupaven de tasques de la llar, els pagesos mentre treballen la terra, els pescadors i preguntà a la gent pel nom en baix alemany de les màquines que feien servir per treballar.
Una manera de fer poc habitual per l’època però necessària per poder cobrir la parla de la major part de la societat.
Amb la inauguració de la universitat d’Hamburg l’any 1919, Agathe Lasch aconseguí l’habilitació i, finalment després de quatre anys fou nomenada professora, convertint-se així en la primera catedràtica d’Alemanya.
Tot i la seva concentració amb el baix alemany, mai abandonà del tot el tema de la seva dissertació en la seva nova posició a Hamburg. Amb el llibre Berlinisch (1928) continuà els seus estudis sobre la història de la llengua de Berlín i confirmà el seu interès continuat per les característiques regionals de la llengua alemanya. La “hamburguesa” i la “berlinesa” van ser les dues coordenades que van configurar la seva vida científica, la “jueva”, amb la qual no semblava haver tingut cap connexió estreta, van determinar la seva vida només després de 1933.
La pujada al poder d’Adolf Hitler i del partit Nacionalsocialista van propiciar el principi de la fi de la carrera i vida d’Agathe Lasch. Malgrat ser una “patriota” convençuda i la primera catedràtica en filologia germànica, de res li serviren els anys i la dedicació a l’estudi de la llengua, un bé cultural que fins i tot el règim nazi podria haver valorat. De sobte, l’únic que importava era el fet que fos jueva.
Així i malgrat els esforços dels seus amics des de l’estranger, l’any 1934 se li revocà la posició a la universitat d’Hamburg, i el més dur potser no fou la revocació en si, fet que implicà la prohibició de treballar, sinó el fet de veure com companys de feina i alumnes s’anaren sumant al partit de Hitler i a la seva ideologia, de com durant el seu últim semestre com a professora, hagués de veure com altres professors jueus es veieren obligats a deixar la feina i diverses veus afirmaren com era d’escandalós que encara hi hagués professors jueus exercint.
El 1937 veient que la situació no millora i ja víctima de l’aïllament provocat per la legislació anti jueva, Agathe Lasch decidí tornar a la seva ciutat natal, Berlín, on viurà amb dues de les seves germanes.
“A qui li faria mal, el fet que seguís podent treballar”
“Quan la guerra vingui, serà el final per a tots nosaltres, som proscrits, fins i tot els animals seran cuidats i protegits, nosaltres no”
Paraules pronunciades per Lasch el 1939.
Quan l’octubre de 1941 començaren les primeres deportacions cap a l’est, hi hagué un últim intent d’una de les estudiants de Lasch per salvar-la mitjançant vies diplomàtiques. Sense èxit, el 9 de juliol de 1942 la Gestapo confiscà la seva biblioteca privada, deixant-la ja sense cap mitjà per prosseguir amb el seu treball científic.
El 13 d’agost, les tres germanes reberen un escrit on se’ls demanava fer un inventari de totes les seves possessions (irònic ja que els jueus ja feia temps que no tenien cap poder sobre els seus actius bancaris) i preparar-se per a “l’evacuació” el mateix vespre.
Juntament amb 935 jueus més, les tres germanes foren deportades en un tren cap a Riga, on mai arribaren vives, ja que tots els passatgers (menys una única supervivent) foren assassinats als afores de la ciutat, si no havien mort d’hipotèrmia durant el transport. Aquest tren fou un dels que van arribar a destí només amb la roba i pertinences dels seus passatgers, objectes que després serien duts al Gueto de Riga. Es tractava doncs de trens especials “de solució final”.
Agathe Lasch fou una pionera i una revolucionària, una dona que hagué de lluitar contra múltiples obstacles, contra la concepció patriarcal de l’ensenyament universitari alemany, contra les mofes i l’opinió pública d’altres filòlegs que simplement per ser dona, minimitzaren i desacreditaren el valor del seu treball. Una apassionada de la llengua germànica i una persona admirada per molts dels seus alumnes i companys de professió. Els seus treballs continuen sent avui en dia referents i tots els experts coincideixen en valorar la seva capacitat investigadora.
Rosa M. Torrademé T.
Bibliografia:
Kaiser, Christine M. “Judische Miniaturen: Spektrum Jüdischen Lebens – Agathe Lasch (1879 – 1942)” Hentrich & Hentrich, Primera edició 2007
http://www.agathe-lasch.de/Hamburg.htm
https://juedische-geschichte-online.net/beitrag/jgo:article-278
https://www.uni-heidelberg.de/en/university/history/chronology
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitj%C3%A0_baix_alemany
Imatge de portada: Agathe Lasch, Foto de: Karl Wachholtz Verlag/Robert Peters/Sodmann T
Altres articles de la Rosa:
Cultius Culturals 
.jpg){kind=link}