El nostre Sant Jordi particular

Per a una barcelonina com jo, la diada de Sant Jordi és un dels dies més bonics de l’any. Encara que sigui un dia lectiu i que tothom treballi, la ciutat s’omple de festa: a cada carrer apareixen paradetes de  llibres i roses i tothom porta dibuixat a la cara un somriure especial. Qui no ha desitjat rebre una rosa i un llibre de l’estimat o estimada en aquest dia? Qui no ha dut a la feina roses per a totes les companyes (i a poc a poc, a mesura que anem regalant flors i llibres independentment del sexe, també per als companys)? Qui no s’ha il·lusionat pensant que la lectura encara és ben viva, al marge de les estadístiques que remarquen el descens dels amants de les lletres?

Fora del Principat la festa es viu d’una altra manera, potser amb més tranquil·litat. A Palma també es pot respirar el mateix ambient tot i que no hi ha un èxtasi tan gran i encara no he tingut la sort de viure cap 23 d’abril al País Valencià (avui m’estreno…).

Ara bé, i si canviem de perspectiva? I si deixem de veure el Sant Jordi cavaller que deslliura princeses i mata dracs i mirem a Sant Jordi des d’una altra òptica? Què en sabem d’aquest màrtir cristià? Com es veu des del sud?  Per començar, es tracta de l’antic patró del Regne de València (de la mateixa manera que ho és a Anglaterra, Aragó, Catalunya, Geòrgia,  Grècia, Polònia, Portugal o Rússia).

A la conquesta de València, Jaume I va invocar la protecció d’aquest sant. A més a més, és una figura cabdal als Moros i Cristians d’Alcoi o de Banyeres de Mariola (a Alcoi, fins i tot celebren el Sant Jordiet i a Banyeres de Mariola, es reviu la llegenda de Sant Jordi). Per cert, al País Valencià la diada no té una connotació de festa per als enamorats com és el cas del Principat ja que celebren la genuïna festa de l’amor el 9 d’octubre (amb les mocadorades). Si voleu conèixer més dades de Sant Jordi, us interessarà  aquest article de Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, publicat al diari “Levante”.

I si mirem més enllà? Com se celebra el 23 d’abril arreu del món? Hi ha una web on explica els diferents costums i les tradicions a indrets tan dispars com Chicago, Berlín o Venècia. Us recomano que hi feu una ullada!

Aprofito la diada per a felicitar-vos a tots i acomiadar-me de tots vosaltres (al manco, ara per ara). Durant un any he intentat compartir amb tots vosaltres les vivències i les curiositats sorgides de l’ús de la nostra llengua arreu del territori de parla catalana.

Gràcies a “Atotallengua” he sigut conscient de la gran riquesa que conté la llengua que compartim i, a través d’ella, he pogut descobrir diferents maneres de veure (i comprendre) el món.  Diuen que conèixer és estimar i precisament aprenent de tots vosaltres, de les nostres similituds i també de les diferències, m’he sentit més i més orgullosa de parlar la llengua que parlo, la que m’han ensenyat els meus pares i la que transmetré als meus fills.

Si tot va bé, ben aviat correrà pel món un petit Jordi, un petit guerrer, a qui intentarem donar les eines perquè sigui feliç i alhora aprengui a defensar-se de tots els dracs que es vagi trobant a la vida.  Ara sí, vingueu d’on vingueu, de terra endins o de mar enllà, feliç diada de Sant Jordi!