Pàgines: 224

Preu: 18,95€

El llibre que avui us presento és de l’any 2013. El vaig agafar després de convidar a la Llúcia Ramis a la XVI Nit de Narradors que celebrem anualment, el mes de juliol. Us he de ser sincera, no li havia llegit mai res! No perquè no volgués sinó perquè l’excés de lectures fa que no arribis a tot. Està clar i evidentment el destí ha fet de les seves i va ser quan em vaig atrevir a enviar-li un correu per convidar-la a Banyoles. Dit això, un cop acceptada la meva invitació m’havia d’afanyar a fer els deures i aquí em teniu amb el llibre de “Tot allò que una tarda morí amb bicicletes” acabat de llegir. És així com el destí m’ha donat aquesta agradable sorpresa. I sí, dic agradable perquè m’ha encantat!

La narració llisca plena de fluïdesa a mesura que anem coneixent la vida d’una família, potser la pròpia de l’escriptora. Records d’ estius a Astúries, les ties, els avis i els besavis. El pare, la mare, els germans, cosins,  cases familiars, Bèlgica, Mallorca…

Només llegir la primera frase em vaig sentir curiosa i xafardera d’aquesta història d’una família –m’encanten les històries familiars, de generacions rere generacions– i que Llucia Ramis sap transcriure magníficament bé, amb un to i un ritme molt elegant i personal. Potser el secret és que explica des de les anècdotes de cada personatge i les viscudes per la pròpia narradora. Alhora  el relat està  ple d’emocions i records. Molts records d’infantesa, descobertes, xiuxiuejos i molta memòria d’aquella que al lector també el fa buscar en la seva pròpia vida.