Les reaccions adverses a medicaments (RAM), en general, són freqüents en la gent gran i la seva incidència augmenta amb l’edat. La comorbiditat, la polifarmàcia i l’ús de medicaments inapropiats en aquesta població s’ha associat significativament a RAM en pacients ancians hospitalitzats.
La incidència de les RAM a la pell varia segons la regió geogràfica i l’entorn. En un estudi europeu on es van seguir 38.569 pacients psiquiàtrics d’edat igual o superior a 65 anys durant al voltant de 12 anys, les erupcions cutànies van ocupar el segon lloc entre les RAM reportades (1.14/1000 pacients). Un estudi francès sobre necròlisi epidèrmica tòxica va mostrar una incidència creixent amb l’edat amb un pic entre els 75 i 84 anys.
Les RAM cutànies s’han de tenir en compte en el diagnòstic diferencial de les malalties de la pell, poden ser greus i tenir una significativa morbiditat o mortalitat, també poden indicar la presència d’una significativa toxicitat interna.
La majoria d’aquestes reaccions adverses són de tipus immunològic. El millor abordatge clínic és començar per la classificació morfològica del rash, després considerar els possibles fàrmacs implicats i també, establir si la reacció es limita a la pell o és de tipus sistèmic.
Les RAM a la pell més comuns es classifiquen en set grups des del punt de vista morfològic: exantemàtiques, dermatitis/èczemes, urticàries, pustuloses, ampolles, púrpures i eritrodèrmiques. Les tres primeres són les més freqüents i la resta són més rares, però més greus.
En aquest article es descriu amb detall cadascuna d’aquestes reaccions adverses, informant sobre la seva incidència, manifestació clínica, els fàrmacs que indueixen la seva aparició i les estratègies per a resoldre-les.
Young J.W.S. & Shear N.H. Cutaneous Drug Reactions in the Elderly. Drugs Aging (2017) 34: 655. https://doi.org/10.1007/s40266-017-0483-5
farmageriatrics.wordpress.com 