Salvador García: “Malgrat tot tinc l’esperança i la il·lusió que la festa de Sant Antoni sobrevisqui”
127 edicions, poques festes locals hi han arribat. En el 2020 la Festa de Sant Antoni Abat va celebrar aquesta xifra. En 2021 la pandèmia va impedir que es pogués fer. Enguany semblava que ja es podria tornar a veure la desfilada però ens vam quedar sense poder veure els cavalls passejant pels carrers mentre cauen caramels perquè l’entitat que ho feia possible, la Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat, passa per un moment molt difícil. Tot i això, el seu president en funcions, Salvador García, encara manté l’esperança
Revista de Ripollet: Quan agafes el teu càrrec actual en la Comissió de Sant Antoni Abat?
Salvador García: Quan en Joan Albinyana ens va deixar jo estava exercint de vicepresident. Llavors he fet les funcions de president durant aquest any i mig.
RdR: Quina ha estat l’activitat de l’entitat durant aquest temps?
S.G: No hi ha hagut cap mena de gestió, per això vam arribar al punt de decidir que havíem de tancar l’entitat. En part perquè no s’ha pogut celebrar la festa dels Tres Tombs i, alhora, perquè no ens hem vist capaços de fer-la.
RdR: Ha afectat la situació de la COVID en la no celebració enguany de la festa?.
S.G: En el nostre cas no ha estat per la COVID. Ara mateix la Junta està formada per tres persones: en Joan Calveres, el Fidel Collazos i jo. Els tres teníem molt clar que no podíem tirar endavant aquesta edició. Organitzar-la és una feinada que cap dels tres podíem abastar per qüestió de temps. Per aquesta raó el juliol de l’any passat vam organitzar una assemblea, per informar de la situació i intentar fer un canvi de junta, a veure si apareixia algú que fes un pas endavant i seguís amb l’entitat. No va aparèixer ningú. Per això vam creure que el millor era desfer la Comissió dels Tres Tombs, cap dels tres ens veiem amb cor per seguir. Fa molts anys que estem dins de la Comissió, en el meu cas són 25 anys, vulguis o no això desgasta. A més, no gaudim del temps necessari per continuar fent la feina d’una festa així.
RdR: L’entitat encara compta amb força socis com perquè hi pugui haver un relleu?
S.G: Encara hi ha molts socis i dins de la Comissió encara hi forma part força gent, el problema és que tots tenen el mateix handicap que nosaltres. És complicat comptar amb el temps que demana la festa. A més, quan vam fer l’assemblea només hi van assistir set persones, era molt difícil que entre aquests es pogués fer el canvi de junta. Abans de fer-la ja ho vam parlar que el que calia era un relleu, per tant com no es va trobar, aquell dia vam prendre la decisió de tancar-la.
RdR: Fa un parell d’anys quina era la situació de l’entitat?
S.G: Era bona, tot i això, no comptàvem amb gaire gent. Teníem la gran sort que en Joan Albinyana era qui s’encarregava gairebé de tot, els altres membres també fèiem feina, però del gruix principal s’encarregava ell. Ell preparava les instàncies amb l’Ajuntament, contactava amb la Generalitat, contactava amb la Policia Local i Protecció Civil, començava a moure carruatges i cavalls perquè vinguessin a la festa…
RdR: És una festa d’un sol dia, però implica una feinada. Quin treball fèieu durant l’any?
S.G: Pensa que una setmana després que s’acabessin els Tres Tombs ja es començava a preparar la següent. Abans de començar, el banderer de l’edició següent ja era escollit per poder fer el traspàs de bandera. Cal fer gestions per trobar una bona orquestra i encarregar-se de molts tràmits fins a tenir en regla totes les assegurances, per exemple. Tot i que sembla que exagero un Sant Antoni necessita un any de preparació. A més, cada vegada et demanen més feina, antigament es podia organitzar amb mig any. Les coses canvien, evolucionen, i això, a vegades, fa que els tràmits siguin més feixucs.
RdR: Per tant, el paper d’en Joan Albinyana era cabdal per vosaltres?
S.G: Sí. No es pot dir ni que estigués ben fet ni que estigués mal fet. Simplement, es carregava l’entitat a l’esquena i feia molta feina. No només feia molts anys que pertanyia a la junta, sinó que en tot aquest temps s’havia encarregat d’organitzar-ho. A més, tenia una gran capacitat de moure gent i fer dels Tres Tombs de Ripollet un dels més multitudinaris de Catalunya.
RdR: Si ell seguís creus que la festa continuaria?
S.G: L’any 2018 vaig ser el banderer de Sant Antoni Abat, aquell any ja em vaig plantejar deixar la Junta pel mateix motiu que ara no puc continuar. Ell va ser qui em va animar a seguir. Segurament amb la seva energia aquesta situació seria diferent.
RdR: És difícil tancar una entitat com la de Sant Antoni?
S.G: No, és el procediment normal de qualsevol entitat que tanca la persiana. Simplement, es tracta d’acostar-se a Barcelona i formalitzar-ho. En part encara no ho he fet perquè treballo tot el dia i els meus horaris són incompatibles amb els horaris disponibles per fer la paperassa. Per altra banda, i sent sincer he de dir que si no ho he fet encara és perquè em sap molt greu desfer-la.
RdR: Per tant, és qüestió de temps que desaparegui.
S.G: En principi estem en procés, però sorprenentment la setmana passada vaig rebre una trucada perquè sembla que hi ha un grup de gent interessada a mantenir-la viva. Tenim pendent una reunió per poder-ho tancar i a veure si és possible. Tinc l’esperança i la il·lusió que l’entitat pugui sobreviure. Em feia molta pena pensar que pot desaparèixer d’aquesta manera, per tant, ajudarem en tot el possible per poder continuar amb tants anys d’història. Si no arribés a cap port aquesta reunió no seria lògic mantenir l’entitat així molt més temps.
RdR: Quina és la importància dels Tres Tombs?
S.G: Estem perdent una festa molt important… et diria que perdem tradició. Sant Antoni és recordar d’on venim. Antany es vivia del camp i de la feina amb un dels animals més rellevants de la nostra societat antiga, el cavall. Sense tot això no estaríem on estem ara mateix. Crec que cal preservar aquest petit homenatge cap a les nostres arrels.
Fotografia de 2018, l’any que Salvador Garcia va ser el banderer de la festa