La llúdriga és un animaló força difícil de veure pel seu comportament nocturn i fugisser, però la seva presència als nostres rius no ha de passar desapercebuda. Per què és tan important?
En primer lloc, cal destacar que la llúdriga és molt especial pel fet de ser un mamífer carnívor semi-aquàtic, característica pràcticament única a Europa.
Per altra banda, desgraciadament es tracta d’un animal molt sensible. Tant la falta d’aliment com la contaminació d’aquest, causada per la creixent degradació dels hàbitats de ribera, han afectat greument a la població de la llúdriga globalment. Sumades a la persecució que va patir aquest animal el segle passat per a l’aprofitament de la seva pell, la llúdriga va arribar a tenir una situació poblacional molt crítica.
Aquesta gran sensibilitat a les pertorbacions dels seus hàbitats, les zones aquàtiques, fa que aquest petit mamífer sigui un molt bon bioindicador. Què significa això?
Un bioindicador és una espècie (o grup d’espècies) vegetal, animal, fong, etc., la presència o estat del qual ens aporta informació sobre certes característiques ecològiques. En el cas de la llúdriga al Port, la seva presència és sinònim de la salut dels nostres rius.
Alguns autors posen en dubte aquest caràcter bioindicador de la llúdriga en quant a qualitat de les aigües, ja que asseguren que pot trobar-se en molt cursos fluvials de qualitat qüestionable. Tot i això, no deixaria de ser un bon bioindicador de la presència estable de poblacions de peixos i crancs (dels quals s’alimenta) en aquests hàbitats.
Tot i que queden pocs exemplars de llúdriga per les raons esmentades anteriorment, se’n veuen per l’Alt Matarranya i tenen al riu Algars un dels millors refugis de Catalunya.
Llúdriga (Lutra lutra)
Coneguda popularment també com a llúdria o llúdria de riu europea, es tracta d’un mustèlid de cos allargat, de fins a 150 cm en total, i extremitats curtes i robustes. En canvi, la cua és grossa i ampla, aplanada a la base i puntiaguda a l’extrem. Té 5 dits que, adaptats a la vida semi-aquàtica, presenten una membrana interdigital ben desenvolupada.
Les femelles són més petites que els mascles, que poden pesar fins a 10 Kg.
Té un pelatge dens, amb coloració marronosa al dors i grisenca a les potes. Tenen una taca blanca al coll que és distintiva de cada exemplar.
Foto: Hehaden – Flickr
Com hem dit anteriorment, la seva vida està estretament lligada a l’aigua, de manera que habita des de zones costaneres fins a rius d’alta muntanya. Fins i tot en aquells cursos fluvials mediterranis que s’assequen a l’estiu, sempre i quan mantingui certes zones d’aigua permanent. Els exemplars que habiten aquests rierols, són capaços de moure’s d’una conca hidrogràfica a una altra en busca d’aigua, tot i que no és comú.
Viuen prop de l’aigua perquè la necessiten per complir amb la seva alimentació, basada en un 90% en peixos. Tot i això, també depreden fàcilment crancs, amfibis, insectes, petites aus, rosegadors i, fins i tot, alguna colobra.
Tot i que és considerat un animal nocturn, alguns individus són més diürns que altres. Aquestes costums les van canviant depenent de les estacions i de les condicions o pertorbacions que reben. També són animals territorials, marcant profusament les seves zones per evitar que intrusos entrin a caçar les seves preses.
Considerada com a espècie “Gairebé amenaçada” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) tant a nivell mundial, com Europeu o mediterrani, es troba protegida a Catalunya.
Pot trobar-se per gairebé tota Europa, ja que té una adaptabilitat al clima força alta, a més de poder-se trobar en diferents països del continent asiàtic i al nord d’Àfrica. Per tant, podem considerar que gaudeix d’una distribució molt àmplia.
BioPorts 