Vivim en una era en què quasi tot és tecnològic i qualsevol persona té algún dispositiu relacionat. En aquest post ens endinsarem en el món virtual i sabrem, què és l’educació digital.

 L’EDUCACIÓ DIGITAL

Pels entesos en la matèria de l’educació en línia( també denominada e-learning o educació virtual) la defineixen com:


“És aquella en què docents i estudiants participen en un entorn digital a través de les noves tecnologies i de les xarxes d’ordinadors, fent un ús intensiu de les facilitats que proporciona Internet i les tecnologies digitals.


20140330-085211

Imatge representativa de la globalització tecnològica.

Un clar exemple de plataforma de l’educació digital és el Moodle una de les plataformes més utilitzades del món.

Per saber de més a prop de què tracta l’educació digital i d’on ve tot aquest nou món virtual ens hem de retornar cap a una persona. Ray Tomlinson, va ser el primer a crear un correu electrònic, amb l’adreça (tomlinson@bbn.texena). El 1961 s’utilitza en un super ordinador a temps compartit que (significa utilitzar un ordinador que comparteix les dades entre diversos ordinadors). Però no és fins quatre anys, desprès (1965),  que el correu electrònic es va anar expandint i arribant a cada cop més a persones. El 1971 Ray Tomlinson utilitza l’arroba (@) per saber qui és el que envia el missatge i el nom de l’ordinador.

El nom de correu electrònic prové del nom “correu postal”, ja que, tots dos serveixen per enviar missatges i utilitzen bústies i en el correu electrònic (servidors). Va ser a partir d’aquest gran èxit virtual que es va poder interconnectar entre tota la societat, també és veritat que es necessitava rascar la butxaca per poder adquirir un nou ordinador, però ja era un gran pas endavant de la tecnologia.

_88613950_2cf02f1b-4cef-48d1-8a49-2eb5aee052e7

(Ray Tomlinson creador de l’arroba) Font: Pinterest.com

DIFERENCIACIÓ ENTRE MODELS

diferenciació de models

Podem observar una clara característica i molt important és la que ens centrem molt més en què l’alumne aprengui. Font:Congreso Internacional Internacional de Tecnología, Educación y Desarrollo sostenible. Nuñez Alvarez, Andrés.

Poder posar dispositius digitals en una classe té un cost molt elevat, per a què els nois i noies puguin establir una relació amb les noves tecnologies i a més aprenent no serà fàcil si les polítiques governamentals no hi posen de la seva part.

Si fem la comparació entre el els dos models que, els nostres avantpassats van arribar a estudiar i el què podriem viure a l’era digital.

 

 

 

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES

Sabem que gràcies al bo d’en Ray Tomlinson podem tenir correu electrònic. s’ha de saber que l’educació digital es caracteritza per una sèrie d’elements que també són necessaris saber-los.
  • La primera de totes és la més bàsica l’educació digital permet a qualsevol persona no haver d’estar al lloc presencialment sinó que pot estar des de qualsevol altre lloc en què es pugui connectar a internet.
  •  S’ha canviat d’era. Abans era una època de fabricació de màquines per poder treballar, ara això ha canviat, estem en una era de coneixement. On la gent pot entrar amb facilitat i saber qualsevol cosa pràcticament a l’instant.
  • El canvi de rol d’un professor, gràcies a l’educació digital ha permès que el professor deixi de ser el transmissor del coneixement perquè ho sigui el món virtual. (Potser algun professor pot NO estar d’acord). Les eines tecnològiques ajuden a transmetre coneixement, no gràcies a les noves tecnologies es podrà obtenir qualsevol títol acadèmic.
  • L’educació digital és un element que està permanentment al servei, les 24 hores del dia.

LA RELACIÓ AMB ELS ESTUDIANTS

 L’educació digital ens ha ajudat a poder estudiar a distància, però la pregunta està en què: aquest avançament tecnològic pot afectar a què l’alumnat pugui o no anar a classe presencialment?

La resposta està en què haurà de ser el professor quí posi límits a l’obligatorietat de l’assistència a classe. Cal destacar que hi ha universitats a Catalunya en què  totes les classes i tots els tràmits acadèmics es fan mitjançant internet. Una universitat en fa un gran ús és la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Aquesta universitat catalana centra el seu model educatiu al voltant en l’aprenentatge de l’alumne.

L’alumne està envoltat de la tecnologia de millor qualitat per poder obtenir el millor aprenentatge possible. Pot aprendre una carrera sense haver d’assistir a classe, així es pot compaginar perfectament, la jornada laboral amb els estudis. Aquest mètode és escollit per persones professionals en l’àmbit de l’esport. Per posar un exemple, en una entrevista recent al jugador del Fiatc Joventut de Badalona, Alberto Abalde, confirmava que estudiava la carrera de telecomunicacions a la UOC perquè hi havia dies que entrenaven els matins i dies que entrenaven a les tardes, i així ell es podia compaginar molt millor els dos mons (laboral i esportiu).

Campus Virtual

Amb l’aparició del Campus Virtual per les universitats va ser un èxit. Ajudava a l’estudiant a gestionar els seus estudis sempre que ho vulgues durant les 24 hores del dia. Poder concertar entrevistes amb els docents, tenir el material acadèmic  per així ajudar-lo en el seu aprenentatge.

Pel portal educativa. com defineixen el campus virtual com:


“Es una plataforma para dictar cursos y gestionar material educativo en entornos privados a través de internet, ideal para escuelas, instituciones, empresas o consultoras que  deseen impartir cursos a distancia o apoyar la capacitación presencial. Se compone de un conjunto de herramientas web que facilitan la interacción docente – alumno y enmarcan sus actividades, permitiendo un seguimiento global de las clases y los contenidos”.


Són moltes les universitats que han creat els campus virtuals com ara: UVic -UCC( Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya) i la Universitat Autònoma (entre moltes altres), com hem dit abans això ajuda a l’estudiant a estar “a prop” de la universitat en un sol click.

Que més poden demanar els estudiants per tenir tots els àmbits relacionats amb l’estudi de la universitat les 24 hores del dia en el seu dispositiu preferit!.

CONCLUSIÓ

Hem pogut veure a grans trets que és l’educació digital. Una forma d’aprendre que, al meu parer només aportarà, si es fa un molt bon ús, més que coses bones Fa més còmode poder estudiar a qualsevol persona. Crec que aquesta era serà d’aquí pocs anys, ja que, estem en una època en que estem envoltats d’elements tecnològics i la tecnologia avança a passos agegantats.

MATERIAL EXTRA

En aquest video podreu fer un repàs del que he exposat anteriorment.

En aquest podreu veure com es veu la tecnologia educativa del futur.

BIBLIOGRAFIA

(Nuñez Alvarez, Andrés. Congreso Internacional de tecnologia, educación y desarollo sostenible, 2016 http://gte2.uib.es/edutec/sites/default/files/congresos/edutec01/edutec/comunic/TSE16.html. (Consultat el 30 de març de 2016)

Universitat Oberta de Catalunya. 2016. http://www.uoc.edu/portal/ca/universitat/model-educatiu/index.html. (Consultat el 29 de Març de 2016).

e-ducativa, 2016. http://www.educativa.com/productos_campus_virtual.php. (Consultat el 2 de abril de 2016)

Educació digital. 2016. https://ca.wikipedia.org/wiki/Educaci%C3%B3_digital  (Consultat el 3 d’abril de 2016).