El “procés” ha esdevingut un motor que ha convertit a una part del jovent en persones actives, polititzades i mobilitzades perseguint un interès comú per un país lliure. Tot i això, una gran part del jovent encara viu apartada del debat polític, potser per no sentir-se del tot interpel·lada per les qüestions que més ressò generen als mitjans de comunicació. Paral·lelament, no tots els temes que formen part del debat polític sobre com ha de ser el país que volem tenen la mateixa presència o se’ls dedica la mateixa atenció. La mobilitat mai ha sigut l’excepció a la norma, i fins i tot dins del jovent més polititzat són pocs els que busquen repensar com ens movem. La realitat és que la desafecció per la política ens atrapa en un moment crític de la història: vivim un moment de canvi polític i social; la nostra generació ha crescut amb la crisi econòmica, el canvi climàtic, la pandèmia, una forta onada dels crims d’odi i l’auge de l’extrema dreta.
Al món no li queda més remei que redefinir-se, i ho pot fer cap a bé o cap a un retrocés molt important de drets i llibertats. Des de sempre la política s’ha fet amb l’objectiu de millorar el món del moment, fins i tot si això implicava hipotecar els que vindrien més tard. Precisament per aquest fet el jovent no pot viure aliè a aquest canvi. A la nostra generació li toca trencar el cicle, pensar en quin món volem per nosaltres i per als que vindran.
I direu: que hi té a veure la mobilitat amb tot això? Doncs molt. La mobilitat defineix les nostres fronteres personals i les nostres oportunitats. Defineix fins on pots moure’t en el teu dia a dia, en quin horari et pots moure i tot el que depèn d’això: relacions personals, temps lliure, aficions, feina, estudis, on desenvolupar el nostre projecte de vida i com. Si algú ho dubta, que provi de fer l’exercici: On podries acceptar una feina? Amb quants amics i amigues et veus menys sovint del que voldries per la distància? Algun cop has modificat els horaris per tornar a casa sentint-te segura?
El jovent ha de parlar de mobilitat i, sobretot, ha d’ajudar a definir el nou model de transport amb especial importància del transport públic i de caminar. El cotxe ens ha mal acostumat: volem arribar arreu ràpid, de porta a porta, a una mobilitat que només és accessible a aquells i aquelles majors de 18 que se la poden permetre. I sí, especifiquem l’edat, perquè el jovent som totes i tots: els majors d’edat i els menors, i hem de tenir dret a les mateixes oportunitats, també les de moure’ns amb llibertat sense importar on vivim, la nostra renda, la nostra edat o tenir un permís de conduir.
Cal que repensem el model que ens han imposat, que el canviem per un model de mobilitat accessible a tothom, segur, saludable, sostenible i que arribi a tot el territori dels Països Catalans. I tot això també depèn del jovent.
L'Acció.cat
Latest posts by L'Acció.cat (see all)
- Josep Puy, guardonat amb el Premi Gorra Frígia 2024 als valors republicans - 15 d'abril de 2024
- Isaac Albert, nou president d’ERC Terrassa - 7 de novembre de 2023
- Esquerra Republicana Terrassa premia Cèlia Ros amb el Gorra Frígia als valors republicans - 14 d'abril de 2023