S’obre pas a bon ritme la necessitat de configurar de cara al 27 de setembre una gran llista transversal per la independència, liderada i integrada per representants de la societat civil. Si es vol que les eleccions tinguin un caràcter realment plebiscitari i es treballa per la victòria del procés sobiranista, els partits polítics hauran de fer un pas al costat i donar suport a una candidatura que trenqui els esquemes amb totes les cites electorals que hem viscut als darrers 40 anys.
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han fet aquest cap de setmana passos endavant decisius per implicar-se al màxim en impulsar una proposta electoral diferent, que sacsegi el mapa, il·lusioni als independentistes i assoleixi la màxima unitat. Aquest gest no va contra els partits. La decisió, però, sí avala el lideratge i la credibilitat de l’ANC (des del 2012) i Òmnium (des de la manifestació d’ara fa cinc anys contra la retallada de l’Estatut) demostrada aquests darrers temps. O és que, ¿algú creu que les formacions polítiques per si soles haurien aconseguit mobilitzar durant tres Diades consecutives a centenars de milers de persones?
Si els partits no la pifien, anem de cap a una llista transversal independentista. Amb el suport dels partits, però formada bàsicament per no dirigents polítics. És temps, per tant, de començar a rumiar en la llista de la demarcació de Tarragona. Per molt plesbiscitàries que es vulguin, les del 27-S són unes eleccions al Parlament amb quatre circumscripcions i aquí n’escollirem 18 dels 135 diputats. La llista de Barcelona, com és habitual, aplegarà els líders més substancials i carismàtics de la societat civil -amb alguns perfils més mediàtics i d’altres més acadèmics-, que han de representar al conjunt del país que aspira a l’estat propi.
Al conjunt de les comarques de Tarragona, afiliats a Òmnium i l’ANC també hauran d’assumir responsabilitats electorals, però el conjunt del territori ofereix moltes possibilitats de configurar una llista potent i plural que atraigui a la majoria d’electors. M’atreveixo a apuntar-hi aquí alguns noms de la ciutat de Tarragona, de bona fe, sense que prèviament n’hi hagi parlat amb ells i elles. Són només propostes.
Amb un perfil acadèmic equivalent al president del Consell per a la Transició Nacional, Carles Vives Pi-Sunyer, comptem amb l’expert en Dret Constitucional de la URV, Jordi Jaria, col·laborador habitual a les pàgines del FET a TARRAGONA. No podem oblidar a altres professors universitaris implicats en el procés, noms de prestigi com els exrectors Joan Martí Castell i Francesc Xavier Grau, professionals del dret com Pere Grau, Ramon M. Sans i Matias Vives, i tarragonins vinculats a entitats socials potents com Albert Grau i Joan Sala, expresidents de la Jove i els Xiquets de Tarragona, respectivament, Entre els perfils mediàtics trobem l’actor Oriol Grau, el cantant Lluís Gavaldà, l’escriptora Coia Valls i l’actriu Mercè Rovira.
La foto que acompanya l’article correspon al 10 de setembre de 2013, per cert l’endemà de la presentació de la nostra revista. Aquell acte de ‘Tarragona pel dret a decidir’, protagonitzat per la societat civil és el mirall del plebiscit del 27-S. Només una llista unitària, transversal, sense polítics en actiu i amb l’esperit del 9 de novembre poden donar la victòria als independentistes. Falten dotze setmanes, 84 dies…
