Fa una calor abrusadora. Vora meu, corre l’aigua que llisca, vigorosa, entre roques arrodonides d’aparença granítica. La vegetació és impenetrable. Enllà les capçades, els cims apareixen vellutats d’herbeta bruna, i més amunt, el cel. Suposo que l’hivern els deu cobrir de neu. Ara mateix, però, la paraula ‘neu’ és una quimera. Continuar llegint: A l’ombra de Gredos | Viles i Gents
Related Posts
Antoni Bengochea: NATO sí | Viles i Gents
- admin
- 28 juliol 2022
- 1 min read
- 0
TweetNomés fa uns mesos que la NATO sobrevivia en estat comatós. Ara, aprofitant la invasió […]
Un llarg hinvern (J.A.Carrégalo)
- admin
- 23 juliol 2013
- 2 min read
- 0
TweetViles i gents. Un llarg hinvern (J.A.Carrégalo) Estave previst que, enguany, los freds tardans s’allargarien […]
Lluís Rajadell: Olors (Viles i gents)
- admin
- 29 novembre 2023
- 1 min read
- 0
Tweet Olors Feia pudor a aquella casa. I a moltes altres cases. A la majoria. […]
Prestigi d’Espanya | Lo Finestró
- admin
- 7 desembre 2018
- 3 min read
- 0
TweetSource: Prestigi d’Espanya | Lo Finestró (Publicat al Diario de Teruel el dissabte u […]