Tal com ja he comentat diverses vegades, a la reunió de la COP 17 (Durban 2011) de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic, UNFCCC, és defineix un nou full de ruta que, teòricament, ha d’acabar a París 2015 -en la reunió de la COP 21- on s’ha d’aprovar un nou tractat o … o acord amb força legal, sobre la cada vegada més greu problemàtica climàtica. I el nou òrgan de treball principal que es va crear per assolir aquest objectiu es coneix per les sigles ADP (en definitiva un grup de treball específic i ben usual en els processos polítics de la UNFCCC), on DP significa Durban Platform!
L’ADP va començar el seu camí el 2012 i, hores d’ara doncs, portem ja 2 anys de treball que es pot dir que es commemoren entre la seva reunió 4 de la sessió 2 de l’ADP (celebrada del 10 al 14 de març passats) i la reunió 5 de la sessió 2 que es celebrarà a Bonn del 4 al 15 de juny proper.
Una tendència heretada del fracàs de Copenhaguen
Tendència que si comento ara és perquè crec que esta pesant molt en l’enfoc del treball de l’ADP. I que, d’entrada, obviaré qualificar i valorar. Només la vull fer palesa.
Ja m’he referit també en altres ocasions a que l’abans, el durant i el després (sobretot) de Copenhaguen coincideix, històricament, amb el moment més àlgid de la força i l’activitat dels països Bolivarians!
Em perdonarà el lector si torno a recórrer a la vivència personal i explico quelcom viscut a Copenhaguen. En els dies finals i per tant més calents…van arribant ministres primer i després caps de govern i/o d’estat, i quan es començava a veure com a molt complicada la possibilitat d’arribar a un acord final, un negociador d’un d’aquests països bolivarians qüestionava, en una reunió plenària, l’arribada en si mateixa dels líders!; tot argumentant que els processos havien de ser inclusius, transparents i, sobretot deia, down up (de baix a d’alt). No puc negar que la intervenció em va provocar un cert somriure en el sentit de que es podria entendre (no dic que s’hagi d’entendre o interpretar així) que el diplomàtic i/o expert en qüestió qüestionava, de fet, que el seu ministre o cap d’estat vingués a acabar o fer una feina que s’estava fent al nivell normal i ideal, que segons ell ja el tenia a ell en el nivell adequat de negociació, i que qui era el seu ministre o cap de govern per rellevar-lo ara en la negociació final. Està clar, però, que el fons de la intervenció anava en la direcció d’evitar que una reunió final de líders poderosos tanqués un acord. De fet hom sap que va ser així però que precisament els països bolivarians van impedir l’aprovació de l’acord que, de sempre en el context que estem, només es pot aprovar per consens.
Aquesta dialèctica es veu molt reforçada en la reunió de Cochabamba, convocada després del fracàs de Copenhaguen, per l’Evo Morales, en preparació de la reunió de Cancún 2010 (COP 16). Els processos han de ser inclusius, transparents i de d’alt a baix. I aquesta opció segueix sent defensada en el si de la UNFCCC i, en aquests moments, hi té molt pes. Què suposa això a la pràctica? Doncs que la normalitat serà treballar en reunions plenàries, en crear pocs -si pot ser cap- grup de treball i, si pot ser, que els acords finals als que es pugui arribar siguin una mena de suma algebraica dels acords propostes fets/fetes per les parts en aquest procés de baix a d’alt!
Què i cóm esta treballant l’ADP?
Doncs de moment treballa, només a nivell de plenari i en una dinàmica que passa per escoltar i recollir les intervencions, les propostes, els suggeriments, els condicionants, les posicions dels països parts de la convenció.
De forma explícitament aprovada i, per tant escrita en els documents oficials, el procés de treball esta guiat pel nucli de principis aprovats, per a tal fi, per les parts:
- El procés continuarà sent conduit per les Parts (Party-driven)
- El procés continuarà construint-se sobre els “inputs” (entrades de tot tipus) que vagin fent les parts
- Qualsevol “output (resultat)” del procés reflectirà “inputs” de les parts
D’altra banda en el context de la reunió 3 de la sessió 2 de l’ADP celebrada a Varsòvia 2013 (COP 19) es va adoptar la decisió de:
Invitar a les parts a iniciar o intensificar les preparacions domèstiques destinades a elaborar i trametre a l’ADP les seves Contribucions Determinades a nivell Nacionsl (CND-NDCs, Nationally Determined Contributions)
Sobre les quals, com a mínim en la perspectiva actual, s’ha de construir qualsevol resultat (output)! I de les quals, emperò, com a mínim de moment no n’arriba pas res de concret i/o substantiu!
De quan la suma de les parts no és mai igual al tot!
No vull ser més “tiquis miquis” que el que toca, però cal recordar clarament aquí, que les propostes de compromisos de les parts, parlant sempre de mitigació, mai van estar, ni han estat, mínimament a l’alçada del que l’IPCC posava com a objectius necessaris per aturar la pujada de la concentració de GEH a l’atmosfera i, garantiria per tant, que la temperatura a la superfície de la terra augmentés en cap cas més dels 2oC.
Boira baixa molt espessa en el camí cap a París 2015! En principi però, per acabar amb el punt més “optimista”, a la propera reunió, la 5-2 de Bonn el proper juny, l’ADP voldria acabar disposant d’un primer esborrany de, però, no se sap massa bé que!
Xerca; Barcelona 28 d’abril de 2014
"Act globally & ..." 
Deixa un comentari