MOLT SOROLL PER RES –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La companyia Amyralira va néixer a partir d’un encàrrec de l’Institut del Teatre i està integrada pels 4 actors i la dramaturga i directora d’aquesta proposta. Segons llegim a la seva pàgina web, el text és el punt de partida del procés de creació i aposten per un teatre total, on intervenen també la música, la dansa i els objectes.
Un text de William Shakespeare que hem vist representat recentment en un altra proposta escènica al Teatre Nacional de Catalunya i que també ens va agradar molt. Ara, tornem a reviure aquella història en una proposta de petit format en què s’ha buscat l’essència…. i s’han sabut sortir amb nota.
Aquesta adaptació, amb el títol de “MOLT SOROLL PER RES“, es va estrenar al Foro Antonio López Mancera de l’ENAT (Escuela Nacional de Arte Teatral) de Mèxic D.F. el 10 d’octubre de 2015.
En el seu teatre cada paraula està connectada al pensament, a l’emoció, al cos i a la necessitat de dir-la.
Anem al Àtic22 una mica a cegues, sense saber ben bé quina visió d’aquest text clàssic de William Shakespeare, ens oferiran…… i enshem trobat amb una proposta àgil, divertida i diferent, molt diferent del que estem acostumats.
Tot comença amb una festa per rebre els homes que han tornat sans i estalvis de la guerra. Beatriu i Hero, esplèndides Anna Bertran i Mariantònia Salas, esperen els seus amics Benedicte i Claudi, també esplèndids Eloi Gómez i Óscar Romera.
La dramatúrgia d’aquesta proposta, de la mà de Gemma Sangerman, que també la dirigeix, se centra en els embolics amorosos dels quatre personatges. Ha volgut donar més veu a les dones, transportant-les al segle XXI i les presenta com unes dones intel·ligents i agosarades i que porten les regnes de les seves vides sense estar sotmeses a la figura masculina, sigui el pare, el germà o la parella. Són dones que prenen la iniciativa.
Com en el clàssic, la borratxera de l’enamorament sobtat de Hero i Claudi deixa pas al malentès, el rebuig i l’abandonament. Aquest és un dels eixos de la proposta que ens ha de portar a la reflexió sobre el poder de la mala informació i de com un daltabaix sobtat ens fa veure el que tenim i el que no hem tingut mai.
Un altre eix d’aquesta proposta versa sobre les creences i el poder de les paraules. Les creences sobre l’amor poden ser autèntiques cuirasses mentals que ens allunyen del que som realment, del que volem. Benedicte i Beatriu insisteixen a dir públicament que no volen tenir parella, que es volen quedar solters. Fins que no s’alliberen d’aquesta creença que els esclavitza, no poden gaudir de l’amor que senten l’un per l’altre.
Sovint som esclaus de les nostres paraules, i ens repetim consignes, a modus de mantra, per poder creure en el que diem i que de vegades no és conseqüent amb el que sentim.
La comèdia i la tragèdia es barregen, com a la vida.
Una posada en escena divertida amb una entrega total dels actors que també es diverteixen, i aquesta alegria ens encomana a nosaltres com espectadors.
Unes interpretacions des de l’espontaneïtat aparent d’uns gestos que de ben segur estan mil·limetrats i ajustats al màxim. Bona il·luminació i música en una escenografia quasi inexistent.
En resum, una proposta que ens ha encantat i que recomanem de totes totes.
Autor: William Shakespeare
Direcció i dramatúrgia: Gemma Sangerman
Traducció: Salvador Oliva
Intèrprets: Anna Bertran, Eloi Gómez, Óscar Romera i Mariantònia Salas
Disseny d’il·luminació: Joan Solé \ Espai sonor: Joan Solé i Gemma Sangerman \ Imatge i fotografia: Alejandro Bordanove i Francesc Cuéllar
Producció: Cia. Amyralira
Espectacle en català | Durada 70′
