Segona transició demogràfica

El 1986 Ron Lesthaeghe i Dirk J. Van de Kaa van parlar del concepte de segona transició demogràfica, per definir els canvis en la composició de la família i les unions i en els patrons de reconstrucció de  les famílies als països occidentals.

Les característiques d’aquesta segona transició demogràfica són:

  • Baixa mortalitat.
  • Fecunditat inferior a la taxa de reemplaçament (2,1 fills per dona). Aquest fenomen s’accentua entre les dones d’edats entre els 15 i els 24 anys, mentre que en finalitzar la crisi econòmica (1975-85) es produeix un efecte recuperació de la fecunditat entre les dones més grans de 30 anys.
  • Increment de la solteria.
  • Retard del matrimoni.
  • Retard a l’hora de tenir el primer fill o filla.
  • Expansió de les unions per mutu acord (parelles de fet o simplement unions acordades sense vincle legals). Anys 70 i 80.
  • Augment dels naixements fora del matrimoni.
  • Increment de les ruptures matrimonials.
  • Diversificació de les modalitats familiars (famílies monoparentals, parelles del mateix sexe).
  • Augment de l’accés de la dona a l’educació i increment de la seva participació en el mercat laboral.
  • Augment en l’ús dels mitjans anticonceptius.
  • Intensificació dels processos migratoris.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en Vocabulari dinàmica i estructura de la població. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari